LA COLÒNIA RUSIÑOL: UN LLOC AMB HISTÒRIA
La primera referència que es té de la colònia Rusiñol (antiga Can Remisa) és de l’any 1845, quan Josep Dulcet compra els terrenys per a edificar la colònia. L’empresa de Josep Dulcet, «Dulcet i Lines», també compra l’any següent els drets d’aigua, indispensable per a la indústria. El 1857 l’empresa ja treballa com a filatura i els treballadors disposen de 8 casetes per a viure-hi.
El 1877, després d’un període de crisi i de la mort del fundador de la societat, Can Remisa és embargada. Dos anys més tard passa a mans de Jaume Rusiñol, que era qui subministrava cotó a la fàbrica i n’era el principal creditor, i qui li dóna el nom de “Fábrica de Hilados y Tejidos de Algodón de Jaime Rusiñol”.
El 1887 mor Jaume Rusiñol i hereten el negoci els seus néts, Santiago, Albert i Josep M., ja que el seu únic fill, Joan, ja havia mort. Un any més tard Santiago Rusiñol cedeix la gestió directa de la fàbrica al seu germà Albert per dedicar-se en exclusiva a l’art, encara que segueix formant part del negoci. El 1889 l’empresa passa a dir-se “Rusiñol Hermanos”, sense la participació del germà petit, Josep M. Durant aquests anys la fàbrica s’amplia, es construeixen noves dependències i habitatges, s’edifica l’església de Sant Joan Baptista, actualment desapareguda, i el xalet dels propietaris, anomenat Cau Faluga.
El Cau Faluga data de l’any 1890. Durant molts anys esdevindrà no només la residència de la família Rusiñol, sinó que també acollirà actes literaris, serà la seu on l’artista Santiago Rusiñol organitzarà estades amb els seus amics, Ramon Casas i Enric Clarasó, i on el seu germà Albert mantindrà reunions i contactes rellevants a causa de la seva condició d’industrial i polític de prestigi.
El Cau Faluga segueix el model de “torre de l’amo”, tan comú a les colònies industrials catalanes del final del segle XIX. Es tracta d’un edifici d’estil premodernista de tres pisos i planta quadrangular, dins el qual cal destacar la llar de foc, de grans dimensions, esculpida per Enric Clarasó entre els anys 1893 i 1895.
A partir de 1912, la família Rusiñol finalitza l’activitat a la colònia i aquesta és arrendada a diverses empreses. El 1940 la societat “Llobet i Guri”, propietària de la veïna fàbrica del Dolcet, compra la colònia a la família Rusiñol per aprofitar-ne el salt d’aigua.
Després de molts anys d’estar aturada, el 1980 les famílies Claramunt i Rovira, a través de la societat “Hilados Rusiñol”, compren la colònia i posen de nou en marxa la filatura per a produir-hi filats de cotó i altres fibres naturals, artificials i sintètiques.
La filatura s’atura el 2009, essent la darrera del Ter mitjà en tancar. Des de les hores la família Claramunt inicia una important restauració a tota la Colònia, destacant-ne la del Cau Faluga, que després de molts anys d’abandonament i d’haver arribat a un estat lamentable, es transforma en un restaurant, aconseguint així tornar a donar vida a un dels edificis mes rellevants del patrimoni industrial del Ter.